André BALENT, “ Josep Carbonell, jurista, hisendat i revolucionari (Ur, 1817 – Puigcerdà, 1862) ”, Quinzè Quadern d’Informació Municipal, Vila de Llívia, abril 2003.

Le Quadern municipal de Llívia, bulletin municipal de la ville de Llívia (enclave de Catalogne d’Espagne en Cerdagne française) est publié une fois l’an.

Le bulletin de 2003 a 264 pages, il est imprimé à 1500 exemplaires et distribué gratuitement  à tous les habitants et électeurs de Llivia, ainsi qu’aux nombreux résidents secondaires, dont beaucoup viennent de Barcelone. Il comporte non seulement des chroniques municipales, mais encore et surtout beaucoup de créations littéraires (sur des thèmes lliviens ou cerdans) et d’études.

L’unique langue de rédaction est le catalan. André Balent, spécialiste de l’histoire des sociétés paysannes pyrénéennes, et plus particulièrement de Cerdagne, a rédigé directement cet article en catalan. Nous l’accompagnons d’une traduction.

André Balent vient de publier La Cerdagne du XVIIe au XIXe siècle. La famille Vigo, casa, frontières, pouvoirs, 334 p., Éditions du Trabucaire,  2 rue Jouy d’Arnaud, 66140 – Canet-en-Roussillon. http://www.trabucaire.com 23 euros (+ 3 euros de port)

 JURISTA, HISENDAT  I REVOLUCIONARI : JOSEP CARBONELL (UR, 1817 –  PUIGCERDÀ, 1862)

    Unes publicacions bastant recents ens han donat a conèixer aspectes de la història de la  casa Carbonell el bressol de la qual està radicat a Gorguja[1]. En el marc d’aquest petit article voldríem parlar d’un Carbonell del segle XIX, fill eminent d’una branca d’aquesta casa instal.lada a Ur i lligada matrimonialment amb una altra casa cerdana prou antiga i coneguda, els Cornet. Es tracta de « Joseph, François Carbonell »[2], nascut a Ur el 2 de setembre de 1817. Terratinent, era un dels ciutadans més rics del seu municipi. Doctor en dret, es va il·lustrar com a polític a la Cerdanya francesa en els anys de canvi i de revolució que caracteritzen la curta Segona República. Militant de l’extrema esquerra « demòcrata socialista »[3], fou maire (batlle) d’Ur, conseller general del cantó de Sallagosa i jutge de pau del mateix cantó. Va ser una de les víctimes  -la sola de la Cerdanya francesa- de la repressió de la resistència al cop d’estat del 2 de desembre de 1851 fomentada pel prefecte del departament dels Pirineus Orientals, Pougeard-Dulimbert.

LA FAMÍLIA CARBONELL DE GORGUJA,  TAMBÉ RADICADA A UR :

    Josep Carbonell era el fill de Jacinthe (o «Hyacinthe », o, encara, « Jacintho ») Carbonell[4] (Ur, 15 de febrer de 1794 – 7 d’octubre de 1832) i de Françoise Puig  (1783, 4 de gener de 1819). El seu pare es casà una segona vegada amb Rose Vernis (1798 – 4 de gener de 1837). L’arbre genealògic que segueix mostra la seva filiació amb els Carbonell de Gorguja i d’altres nissagues de cases grosses de cada banda de la ratlla fronterera, com ara els Cornet de Puigcerdà i Escadarcs[5].

    Aquesta filiació indica un arrelament molt antic dels avantpassats de Josep Carbonell a la Cerdanya. Eren pagesos benestants i, a vegades, burgesos, també hisendats però que practicaven tradicionalment professions judicials (els Cornet).

    Acabarem assenyalant que a vegades certs documents ortografien el seu cognom « Carboneill ». La forma « Carbonell » acabà, però, per imposar-se. Un dels seus cosins i homònims, Josep Carbonell, havia nascut el mateix any (1817) ; va ser el fundador de la modèlica finca agrícola de Gorguja estudiada per Rosa Ma  Garriga i esmentada per Christine Rendu[6].     

FORTUNA I CARRERA :

    El senyor Guy Rancoule que ha tingut accès als arxius familiars dels avantpassats cerdans de la seva esposa ens ha donat algunes indicacions sobre la seva carrera. Semblaria que hagi seguit  – com el seu cosí homònim –estudis secundaris al col.legi dels Jesuites de Tolosa. Es doctorà en dret, segurament a la mateixa ciutat. Potser va ser al mateix lloc que va coneíxer gent que van influenciar i determinar la seva inclinació per idees « avançades» d’un punt de vista social i polític, idees poc comunes en el seu medi d’origen. A la primera meitat del segle XIX, la majoria de les cases pageses benestants de la Cerdanya es decantaven més aviat cap a les idees liberals. Les posicions d’en Josep Carbonell eren molt més esquerranes. Solien, però, sovintejar entre els que seguien carreres jurídiques.

    Josep Carbonell quedà solter. L’any 1833 es pactà una convenció amb seu germà Jacques Joseph Carbonell, nascut el 3 d’octubre de 1824 i fill de la segona muller del seu pare, Rosa Vernis, filla d’Esteve Vernis i Antònia Noell. Es tractava de la successió del seu avi, Joseph Carbonell i Arbós i de la seva germana , Antònia Carbonell Puig, morta el 30 de setembre de 1833[7]. El 1841, Josep Carbonell, propietari a Ur, se situava al segon lloc entre els electors censitaris que més impostos pagaven al municipi d’Ur. Amb una contribució de 275,84 F, venia just després de Joseph Llanas, el maire, cap de la casa de terratinents més rics, aleshores, del municipi, que pagava, aquest mateix any  278,51  F d’impostos[8]. El 1848, era, amb 285,38 F, el més imposat dels contribuents d’Ur. (Josep Llanas, amb 285,28 F d’impostos, havia retrocedit a la segona posició comunal).

     De fet, el 1833, Josep Carbonell tenia en la seva possessió, al terme d’Ur, 41 ha, 99 a, 46 ca. Adquirí més terres al mateix municipi fins assolir un màxim de 43 ha, 5 a, 46 ca. Però va haver de vendre  terres el 1851, i, sobretot, el 1855 quan el conjunt de les seves propietats a Ur hagin minvat fins a 33 ha, 2 a i 32 ca. Aquestes vendes s’han de relacionar amb les seves dificultats polítiques de les quals parlarem més endavant. Josep Carbonell tenia una casa, una granja, « terres » (és a dir, camps per llaurar), prats dalladors, pastures naturals i un bosc. El conjunt era disseminat a diversos llocs del terme d’Ur (els Camps de l’Espluga, les Costes de Bell·lloc, el poble d’Ur, el Pla de Llaura, el Castellar, la Prada Alta, les Vernedetes, la Prada Baixa, les Arses, Planelles, Empradells, els Plandalls, el Tudó)[9].

     D’altra banda, Josep Carbonell recullí el 1858 una part de la successió dels seus avantpassats d’Enveig (on havia nascut la seva mare), Thomas Puig (el seu avi), Paul i Françoise Peyroto. El conjunt d’aquesta heretat, amb terres i cases situades principalment al terme d’Enveig, però també al de la Tor de Querol, tenia un valor – considerable – de 176185,15 F. Si l’hereu Antoine Puig tenia dret a una tercera part preciputària, el conjunt dels hereters (inclós l’hereu) havien de repartir-se els dos terços que quedaven. Finalment, Josep Carbonell heretà d’unes finques d’un valor total de 32307, 25 F [10]. Aquesta successió millorà la seva situació econòmica d’advocat hisendat, compromesa per la seva actuació política.     

     No sabem si Josep Carbonell va seguir una carrera d’advocat o bé, com molts altres cerdans a la vegada propietaris de terres i juristes, va dedicar-se principalment a la gestió de les seves finques[11]. Podem pensar que més aviat seguí la segona opció. El 1848, vivia a Ur. Les conseqüències de la revolució parisenca dels 22-25 de febrer que enderrocà la constitucional « Monarquia de Juliol » (1830-1848) feren possible la proclamació de la Segona República que deixà entreveure a Josep Carbonell la possibilitat d’una carrera política local.

JOSEP CARBONELL, ACTIVISTA « DEMÒCRATA-SOCIALISTA » A LA CERDANYA (1848-1852) :

    Militant « demòcrata socialista », maire d’Ur i jutge de pau del cantó de Sallagosa :

    Segurament republicà « avançat » d’esquerra després de la seva frequentació de la universitat, Josep Carbonell no podia, ni somniar, fer una carrera política a Cerdanya al temps de la monarquia de Juliol, liberal i censitària. La majoria dels cerdans, sobretot els de l’ « oligarquia » de terratinents i de negociants que s’enriquien sovint amb el contraban, era més aviat partidària d’aquest règim de moderació i d’ordre social que, s’apropava molt de la monarquia d’Isabel II que, a l’Estat espanyol, s’oposà a la contrarevolució carlina durant dues guerres civils (1833-1840 ; 1846-1848) que tantes repercucions directes o indirectes tingueren a la Cerdanya. Les inclinacions atípiques d’en Josep Carbonell hagueren d’esperar doncs una revolució que modificaren les perspectives a l’estat francès. Cal també tenir en compte la situació particular del departament dels Pirineus Orientals on l’oposició republicana tingué molta empenta (però no gaire a la Cerdanya) sota la monarquia de Juliol gràcies al protagonisme d’una personalitat carismàtica, el celebre físic rossellonès, oriünd d’Estagell, Francesc Aragó (1786-1853) que aconseguí ser diputat del departament. Cal dir que Aragó no vacil.là en  aliar-se, a nivell local, amb l’altra oposició a la monarquia de Juliol, els monarquistes « legitimistes » coneguts  a la Catalunya Nord sota el vocable de « carlins »[12].  Però la majoria dels cerdans  rebutjava el « carlo-legitimisme » com també rebutjava el republicanisme…

    Maire d’Ur, el febrer de 1848, Josep Carbonell substituí Josep Sarret, un orleanista representant, també, de l’oligarquia pagesa del poble que firmà el seu darrer acte d’estat civil el 25 de gener de 1848[13]. Conservà el càrrec fins el mes de maig o de juny del mateix any ja que Martí Sarret firmà, com a batlle, el seu primer acte d’estat civil el 14 de juny de 1848.

    Just després de la revolució del febrer de 1848, Josep Carbonell fou jutge de pau pel cantó de Sallagosa. Fou revocat pel comissari de la República de Prada, Laurent Lance, amb qui discrepava en el moment d’escollir l’ordre dels candidats de la llista « oficial » -és a dir, a Catalunya Nord, el « partit Aragó »- a les eleccions a l’Assemblea constituent dels 23 i 24 d’abril de 1848.

   Durant les setmanes fatídiques, curulles en preses de posicions i enfrontaments, que precediren el cop d’estat del príncep-president Lluís Napoleó Bonaparte[14], Josep Carbonell es va comprometre de manera cada vegada més activa  militant a les files de l’extrema esquerra « demòcrata socialista ». Fou un dels dos correponsals catalans de L’Émancipation de Tolosa de Llenguadoc, diari que publicava comentaris polítics sobre la situació del departament dels Pirineus Orientals. Al mateix temps, no era unicament en contacte directe amb Isidore Janot que Peter McPhee presenta com a editor del diari, però també era un conegut d’altres activistes  « demòcrates socialistes » com, per exemple, Joseph Germà (de Perpinyà) o Joan (« Jean ») Batlle (d’Arles, al Vallespir). Aquest no vacil.là en acompanyar en Janot que anà fins a la Cerdanya per tal d’entrevistar-se amb Josep Carbonell[15].

    Josep Carbonell fou, altra vegada, maire d’Ur, encara que no sembla pas haver residit pernamentment aleshores al seu poble nadiu (vegeu més amunt). Firmà un acte de l’estat civil el 12 d’octubre de 1851. Dos altres actes, però, foren firmats pel seu adjoint, Joseph Fabre. El gener de 1852, el registre de l’estat civil ens indica que el seu successor, Pierre Llanas, era el nou maire d’Err[16].

Conseller general :

    Fou, de 1848 a 1852, conseller general del cantó de Sallagosa (eleccions dels 27 d’agost i 3 de setembre de1848, les primeres al sufragi universal masculí per aquest tipus de votació)[17]. Per l’agost de 1851, Josep Carbonell pronuncià, davant de l’assemblea departamental (el Consell general), un enèrgic discurs en el qual denunciava el text d’una moció relativa a la modificació de la constitució en el sentit desitjat pel príncep – president. El prefecte « de combat » enviat a Catalunya Nord per Lluís Napoleó, Pougeard – Dulimbert, havia tingut coneixença d’aquesta intenció. Havia provat doncs d’impedir que Josep Carbonell fos present el dia on el Consell general havia de votar el text de la moció, denunciant, per aquest motiu, el pretès « crim » de l’activista cerdà al tribunal. Josep Carbonell, però, reeixí introduir-se a l’aula de les deliberacions i explicà : « Nous savons tous ce que demandent les partis monarchiques sous le nom hypocrite de révision : ils veulent ravir au peuple sa souveraineté (…) Le peuple ne le souffrira pas. Fort de la Constitution, qui est confiée à son patriotisme, il prendra, s’il le faut, les armes pour se défendre contre les empiétements des partisans du privilège »[18].

El cop d’estat del 2 de desembre de 1851. Josep Carbonell, víctima de la repressió :

    Després del cop d’estat del 2 de desembre 1851, Josep Carbonell no podia conservar el seu mandat de batlle d’Ur. El 4 de desembre envià una carta al prefecte on declarava que no volia encartellar a Ur la proclamació oficial del prefecte Pougeard – Dulimbert que justificava el cop d’estat. Acabava així la seva carta : « Vous pouvez me faire révoquer si bon vous semble ; mais jamais je ne ferai un acte inconstitutionnel ni ne serai le valet d’un parjure ». Amb una actuació coratjosa com aquesta, Josep Carbonell sabia que agafava uns riscos que podien perjudicar la seva carrera, tan professional com política[19]. Malgrat tot fou inscrit, el 16 de desembre de 1851, a la llista electoral d’Ur per l’any 1852. Es va abstenir de votar el 1851 (47 ciutadans d’Ur votaren sobre 71 inscrits) i, sobretot, per plebiscit del 2 de desembre de 1852 que restaurà la dignitat imperial en benifici de Lluís Napoleó (57 votants sobre 73 inscrits) [20]. Però, aleshores ja devia fer temps que l’havien  bandejat del seu poble i de l’Estat francès !

    De fet Josep Carbonell fou l’única persona del cantó de Sallagosa que patí la repressió de la resistència al cop d’estat del 2 de desembre de 1851. Aquesta, duta a terme al departament dels Pirineus Orientals per una « comissió mixta » encapçalada pel prefecte Pougeard – Dulimbert, castigà unes 692 persones per tota la  Catalunya Nord. La comissió mixta qualificà Josep Carbonell de « chef politique influent ayant abusé de sa position » i el condemnà a ser bandejat de França, pena, per cert, la més benigne de les que foren pronunciades [21]. El 1er d’abril de 1850 ( ben abans, doncs,  del cop d’estat i del seu bandejament) sembla que residia a Llívia, almenys de manera temporal, ja que va ser en aquest lloc que va concloure una convenció amb el seu germà per assegurar la partició de bens radicats a França que provenien de l’herència de llur avi, Josep Carbonell Arbós, de llur pare, Jacint Carbonell, i llur germana Antonieta Carbonell Puig. A            questa convenció va ser registrada com acta notarial prop del notari de Sallagosa[22]. El 1858, un document notarial indicava que Josep Carbonell era domiciliat a Ur[23].

    El 1860, el nom de « Joseph Carbonell, docteur en droit, 40 ans », va ser afegit a la llista electoral d’Ur. Havia tornat al seu poble nadiu, almenys per votar a les eleccions mantingudes encara que ben controlades pel poder de Napoleó III. Els anys següents (1861, 1864), però, els « Joseph Carbonell » de les llistes electorals comunals semblen ser més aviat uns homònims ; l’edat indicada, i, a vegades la professió no coïncideixen amb els seus. El 1879, un « Joseph Carbonell »[24] era, amb 118,33 F de contribucions, el setè ciutadà que més impostos pagava al municipi d’Ur[25].

    El 1870, poc abans de la caiguda del Segon Imperi, el record de l’actitud de Josep Carbonell el desembre de 1851 quedava encara molt viu a la Cerdanya. Els oposants republicans[26] al batlle bonapartista de la Tor de Querol, Llorenç Vigo[27], es reclamaven del seu patronatge. Un d’ells, Esteve Duran Garreta, ànima de l’oposició municipal d’aquest poble, parlava en una llibreta impresa a Puigcerdà de « l’intrépide Carbonell » que « osa renvoyer à César son placard de décembre en l’accompagnant de ces mots : ‘Je n’affiche pas les actes d’un parjure !’ » i « alla expier dans l’exil son courage et sa fidélité à ses convictions »[28] .

    No sabem on va anar a parar Josep Carbonell just després del seu bandejament de l’Estat francès. És molt probable, però, que, almenys al principi del seu « exili », no hagi pas anat a parar massa lluny ja que tenia els seus cosins molt a la vora, a Gorguja, i que, des de Llívia podia continuar gestionar les seves finques d’Ur. També en tenia d’altres al terme llivienc[29]. Les terres de Llívia i les d’Ur (i més tard les d’Enveig) formaven un conjunt econòmic transfronterer del qual l’ « exiliat » assegurava l’explotació. Després d’uns quants anys d’ « exili », Josep Carbonell podia viure tant d’una banda com de l’altra de la frontera. Fou, però, a Puigcerdà que morí el 4 de setembre de 1862. Això ho indica  una acta notarial del 21 de maig de 1867. El mateix document ens diu que el seu germanastre Josep Esteve Carbonell havia heretat els seus bens[30]. 

        Andreu BALENT

        La Tor de Querol, 26 de maig de 2002.

[1] Es tracta de dos articles : Rosa Maria GARRIGA, « Entre la tradició i la innovació  « Can Carbonell’’ de Gorguja », Onzè quadern d’informació municipal, Llívia, 1993, pp. 93-98 ;  Guy RANCOULE, « Une famille frontalière cerdane aux XVIIe/XVIIIe siècles », Ibix, Annals del centre d’Estudis comarcals del Ripollès, 1998-1999, Ripoll, 2000, pp. 211-220.

[2] Arxiu comunal d’Ur, registre de l’estat civil. En aquest document oficial, els actes (i els noms) estan, al segle XIX, redactats en francès.  En els anys que segueixen el 1790, i abans del 1800, ho foren, a vegades, en català.

[3] Utilitzem aquí la terminologia emprada a França en els anys esmentats. Designa un corrent radical que es volia aleshores el continuador de la « República de l’Any II » [1793] i que, al mateix temps, integrava en els seus plantejaments les noves preocupacions socials dels que tenien en compte les conseqüències de les evolucions generades per les transformacions econòmiques de la revolució industrial.

4 Nascut a Ur el  15 de febrer de 1794. Acte escrit en català al registre de l’estat civil d’Ur (Arxiu comunal) i firmat per Jaume Sarret, membre del consell municipal (El maire era Isidre Arro). Reproduïm aquest document (sense modificar l’ortografia que també revela formes dialectals cerdanes), una de les poques mostres de català escrit en document oficial, en temps de la revolució francesa a la Catalunya Nord. Se’n troba, però, uns quants dels anys 1790 que foren redactats principalment a municipis de la Cerdanya francesa. Els de l’estat civil d’Ur (any 1794) formen unes de les sèries més remarcables.

     « Vüy dié quinza de febrer mil cet cens noranta cotre lo anÿ dos de la Republica francesa ha cet horas del mati ha comparegut dévant mi Jauma Sarret oficial publich de Ur Joseph Carbonell acistit de Ÿsidro Arro mera de edat de trentacotra anÿs  ÿ  de Mariano Cornet de hedat cincontanou Anÿs tots restant en lo Apartament (sic) dels Parineus orientales municipalitat de Ur ÿ me han declarat a mi Jauma Sarret que Antonia Carbonell muller de Joseph Carbonell ha parit un minÿo entre tres ho quatre (sic) de matinada de son llegitim matrimoni ÿ li han donat lo pranom de Gecinto ÿ essent esto la veritat som adressat (sic) lo present acte vuÿ  dié dalt dit ÿ lo han firmat tots.

    Joseph Carbonell official monicipal  pare del infant nat Mariano Cornet ÿ Esteve Arro Jaume Sarret hoficial publich ».   

5 Vegeu G. RANCOULE, op. cit.

[6] R. MaGARRIGA, op.cit. ; Christine RENDU, « Aux sources d’une tradition, l’utopie pastorale du Barrès », Études Roussillonnaises, XVII, Canet, 1999, pp. 105-117.

[7] Arxiu privat de la família Carbonell Blanc, convenció esmentada ; testaments de Rosa Vernis (11 de juliol de 1827) i de Jacint Carbonell (26 de setembre de 1832). Regraciem el Sr Guy Rancoule que ens ha comunicat aquesta informació (correspondència, març de 2002). 

[8] Arxiu departamental dels Pirineus Orientals [ADPO], 171 EDT 37, « listes électorales d’Urr (sic) », 1838-1879.

[9] ADPO, 1016 W 47, f° 30-31, matriu cadastral d’Ur (1830-1913).

10 ADPO, 3 E 56/ 98, estudi notarial de Pere Delcasso, la Guingueta (Burgmadama),  f° 138, 31 de maig de 1858, succesió dels hereters Puig d’Enveig .

[11] Coneixem altres exemples de terratinents juristes a la Cerdanya francesa del segle XIX, com per exemple els Girvés  de Llo  o d’Er (Vegeu Andreu BALENT, « Communauté villageoise, société, frontière et politique en Cerdagne : Err sous la monarchie de Juillet et la seconde république », per paréixer [2002] a Domitia, revista del « Centre de recerques històriques sobre les societats mediterrànies » de la Universitat de Perpinyà, 3, Perpinyà.

[12] Un historiador nord català, Gerard Bonet, designà de manera encertada aquesta aliança local que es va desfer després de la proclamació de la Segona República de « partit carlo-republicà » (G. BONET, « L’Indépendant des Pyrénées-Orientales ». Histoire d’un journal dans l’histoire. 1846-1848, Perpinyà, 1986, 416 p.)

[13] AC, Ur, registre de l’estat civil.

[14] Lluís Napoleó Bonaparte (1808-1873) era el nebot del primer Bonaparte, l’emperador Napoleó Ier (1769-1821). El desembre de 1848 aconseguí fer-se elegir president de la República en el marc de la nova constitució. Aquesta preveia que el mandat presidencial d’una durada de quatre anys no es podia renovar. Això fou el principal pretext que motivà per part del príncep-president l’organització del cop d’estat –des de la presidència- del 2 de desembre de 1851, un any abans que s’acabessin les funcions. Un any més tard restaurà la dignitat imperial i es féu proclamar emperador amb el nom de Napoleó III.

[15] Peter McPHEE, Les semailles de la République dans les Pyrénées-Orientales 1846-1852. Classes sociales, culture et politique, Publications de l’Olivier, Perpinyà, 1995, 509 p. [p. 356].

[16] AC, Ur, registre de les deliberacions de l’estat civil.

[17]P. McPHEE, op.cit. i Marc DALIPHARD, Hélène HUGUES, Marie-Édith BREJON de LAVERGNÉE, Administration et comptabilité départementales. 1800-1940, Archives départementales, Perpignan, 1997, 130 p.   

[18] Citat per P. McPHEE, op. cit., pp. 367-368.

[19]P. McPHEE, op. cit., pp. 376-377. ; Andreu BALENT, « La résistance au coup d’État du 2 décembre 1851 et la répression gouvernementale », Massana, 20, Argelers [Rosselló], 1973, pp. 396-408. 

[20] ADPO, 171 EDT 37, llistes electorals d’Urr (sic), 1838 – 1860 ; ADPO, 171 EDT 38, resultats del plebiscit de 2 de desembre 1852, a Ur (56 vots a favor del restabliment de la dignitat imperial, 1 en contra).

[21] Vegeu A. BALENT, op. cit., 1973.

[22] Informació comunicada pel Sr. Guy Rancoule que regraciem.

[23] ADPO, 3 E 56/198, f° 138, 31 de maig de 1858.

[24]  Dit « Cornet » : aquest cognom antic i il.lustre de la Cerdanya era, recordem-ho, el cognom de la seva àvia que havia trasmés la major part de l’heredat d’Ur. Es tractava d’un altre cosí homònim del Josep Carbonell del qual parlem  No s’ha de confondre tampoc amb l’altre Josep Carbonell de Gorguja/ Bajanda, cosí dels dos « Josep Carbonell » d’Ur.

25 ADPO, 2 OP 4631, llista de ciutadans més imposats a Ur, 1830, 1879.

26 Andreu BALENT, « ‘’Nobes de la Tor’’ : retrat d’un poble cerdà (La Tor de Querol) a principis dels anys 1880 », Ceretania, 3, Puigcerdà – La Guingueta d’Ix, 2001, pp. 55-90 [nota 20, p. 78]

27 Sobre els Vigo d’Er i de la vall de Querol (amb parentat a Baltarga), vegeu Andreu BALENT, « Les ancêtres cerdans de Jean Vigo », Archives, institut « Jean-Vigo », 90 –91, Perpinyà, 2002, pp. 22 – 31.

28 Étienne DURAN GARRETA, Un juge SVP. À Monsieur Émile Ollivier ministre de la Justice chef du cabinet, Impremta de J. Diumenge, Puigcerdà, 1870, 24 p. [fotocòpia d’un exemplar desaparegut d’aquest raríssim opuscle al nostre arxiu particular] 

29 Guy RANCOULE, op. cit., p. 219.

[30] ADPO, 3 E 56/265, f° 112, acta notarial del 21 de maig de 1867 (estudi de Pere Delcasso, notari a la Guingueta  – Burgmadama –  venda de bens immobiliars per Josep Esteve Carbonell i Maria Angèlica Carbonell, esposa de Pere Blanc, propietari a Ro (hereus de Josep Carbonell, germà llur) a Gil Blanich Llanas, propietari i negociant de bestiar a Enveig).